JAVIER ÚBEDA: OROGRAFIES INTROSPECTIVES
Seguint la filosofia oriental tant arrelada en l’obra de Javier Úbeda, segons la qual per crear una obra d’art cal formar-se constantment, el seu treball està impregnat d’una particular meditació sobre temes tant transcendentals com la vida i la mort. Una experiència de molt jove en la que va estar clínicament mort, l’ha portat a treballar els seus particulars “móns interiors”; unes experiències viscudes a través d’un viatgeamb retorn. Un viatge d'anada cap al més enllà amb retorn a la vida; un viatge iniciàtic per on transcurrenexperiències vitals.
A través d’objectes tridimensionals i bidimensionals, Javier Ubeda desenvolupa una abstracció que es tradueix en organicismes. Formes que s'arrodoneixen i es dinamitzen en una conciliació entre la serenitat dels ritmes interiors i el pensament metafísic. Progressivament, l'artista va limitant els recursos expressiusal màxim per quedar-se amb formes pures i simples, lligades a conceptes atemporals i duals que convidena la introspecció...i la reflexió. Els materials que utilitza Úbeda (alumini, porex i plàstic) són diversos ambels quals aconsegueix unes corporeïtats singulars. S'allunya dels simples exercicis d'estil o de lesconquestes formals per plantejar qüestions en relació a valors espirituals i de pensament. Respecte a les obres sobre paper i alumini, la superposició d’una trama de ritmes diferents construeix una xarxa que atrapa la mirada de l’espectador per conduir-la per l’interior del laberint i submergir-la per les retícules.
Les presències fràgils i precàries centren la seva atenció. Les obres ens permeten resseguir tot el procés, ens deixen entreveure les restes de les contínues addicions, els registres d’una suma d’existènciesper participar de la lluita de l’artista amb l’obra. El trànsit del llapis o de l’eina en seguides intervencions van acumulant rastres que es fonen entre sí i que són els que provoquen subtils vibracions i latents batecsa la manera d’enregistraments emocionals.
Javier Úbeda investiga la immaterialitat i la no-forma, a través del concepte de la inconsistència com a filconductor fins aconseguir espais indefinits, atmosferes inestables i percepcions en constant transformació.Traços incisius i descàrregues vertiginoses s’expandeixen dinàmicament en el mateix instant de la pulsió.
En aquest sentit, l’artista evoca l’infinit en un encadenament que no té principi ni fi, ni tampoc cap jerarquia,però que segueix irremissiblement uns determinats cicles.
Joan Gil Gregorio
Membre de l'Associació Internacional de Crítics d'Art
Imágenes de la Exposición
S/T Tecnica mixta 50 x 50 cm.
Entrada actualizada el el 01 ago de 2014
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
