Escrivim sobre el que creiem conèixer, i segurament sobre aquest tipus de temes i qüestions el fem millor, sens dubte.
Els diaris mostren aquesta lluita diària contra una/o mateix/a en un moment existencial on l'exhibició pública encara es limita a compartir interioritats escrites sobre un quadern, de manera exclusiva amb un nombre molt escàs de confidents. L'art obliga a l'exposició pública constant a través de formes o accions; i Fito Conesa (Cartagena, 1980) aconsegueix ambdues, amb una obra que es busca per dins per a oferir-se cap a fora.
El seu diari escrit als disset anys, on es defineix / es descobreix / es confessa a si mateix com a homosexual, és ara mostrat amb les pàgines soltes i integrades en una espècie de seqüència espai-temporal, pendents d'un cable que les uneix i, alhora, les separa entre si. Les fulles del diari, pendents d'un fil ferm, s'assemblen a partitures d'una composició en...procés.
Michael Roy, d'altra banda, part del fora per a tornar a si mateix: un jo que aspira a formar-se a partir d'un nosaltres. Resulta interessant la manera de generar sentit –nou sentit– amb l'edició de fragments de vídeo ja existents; una actualització de la tendència apropiacionista del video-art dels vuitanta que ara torna encapsulat digitalment.
Entrada actualizada el el 09 sep de 2020
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
