Aquest proper divendres dia 13 de maig fa 30 Anys que la Sala Rusiñol va obrir les seves portes. Durant tot aquest temps hem oferit, de forma ininterrumpuda, exposicions dels artistes més destacats del panorama figuratiu actual.
Per aquesta ocasió tan assenyalada presentem l’obra de l’artista FABIO HURTADO (Madrid 1960) que ens trasllada als anys 20 i 30 a través d’unes figures enigmàtiques situades en un context gairebé cinematogràfic.
La inauguració, amb la presència de l’artista, serà aquest DIVENDRES dia 13 de maig a les 19.30 h. Per acompanyar aquest acte estem preparant una acció que recrearà l’ambient plasmat a les seves obres.
En Josep M. Cadena serà l’encarregat del comentari crític. Amb paraules seves:
"L’univers pictòric de Fabio Hurtado es situa als Estats Units d’Amèrica dels anys vint i trenta del segle passat, amb escenes i personatges que ens remeten tant als llenços d’Edward Hopper i Tamara de Lempicka com...a les pel·lícules El gran Gatsby i Bonnie & Clyde. Les dones duen barrets cloché i cabell curt bob cut, vesteixen amb modernitat i elegància i exhibeixen independència. La presència de medis de transport –cotxe, tren, aeroplà, transatlàntic– recolza l’afirmació del futurista Marinetti de què un automòbil de curses pot ésser més bell que la Victòria de Samotràcia. Els animals aporten les virtuts i les característiques que els són pròpies, així el gos expressa fidelitat i el paó simbolitza glamur. Si parem l’orella a tocar dels quadres escoltarem nítidament jazz, la música que regnava al Cotton Club.
Fabio Hurtado pinta una època que difícilment algú de nosaltres ha conegut, però tant hi fa, ja que ell sap captar un esperit històric que, a dia d’avui, no només és vàlid, sinó fins i tot necessàriament reivindicable. La dècada dels vint vingué després del cataclisme de la Primera Guerra Mundial, i els anys trenta patiren la depressió que sorgí del crack financer de 1929. La reacció al conflicte bèl·lic planetari fou el despertar d’unes ànsies de viure, la comprensió de què la vida és un regal fràgil que cal no desaprofitar. A la vegada, la sotragada econòmica iniciada amb l’enfonsament de la borsa generà l’adopció del New Deal, un nou pacte polític que entengué la necessitat de controlar al gran capital, reduir les diferències socials i avançar cap a un sistema de protecció dels més desvalguts.
Nosaltres també estem sortint d’una crisi. És per això que les pintures de Fabio Hurtado, i els valors que transmeten, tot i estar ambientades en el passat, són plenament actuals. Les dones que hi pinta tenen confiança en elles mateixes, no els fa por el viatge, i encara que agraeixen la companyia, saben anar pel món tot soles. Se les veu en moviment continu, ja que l’aventura del coneixement i el progrés no té parada final. La dona ha estat tradicionalment oprimida, i és ella qui millor pot encarnar la societat cap a la que hem de tendir. La col·lectivitat en la que hem de voler viure ha de ser com la dona que traça el pintor de pare espanyol i mare italiana: segura, amable, elegant, sensible, inquieta i preocupada per millorar.
Trobo molt encertat que la Sala Rusiñol de Sant Cugat que dirigeixen Ignasi Cabanas i Victòria Ballbé celebri el seu trenta aniversari amb aquesta exposició de Fabio Hurtado, ja que tant els galeristes com el pintor comparteixen un respecte per les lliçons del passat que ha de servir per a viure un present del que ens puguem enorgullir i aspirar a un futur encara millor. Que així sigui·”.
Imágenes de la Exposición
Tiempos modernos 1
Entrada actualizada el el 09 may de 2016
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
