En aquesta instal·lació, l’artista, el projecte principal del qual és apropar dos conceptes contraris, intenta sincronitzar la serenitat i l’ inquietud. L’espai, un ambient tranquil gràcies a la combinació dels colors blau i blanc, transmet a la vegada sensacions de fragilitat i inquietud mitjançant els senyals d’emergència, l’ inestabilitat i les parts reparades, La coexistència entre aquests dos conceptes contraris pot representar l’existència d’espècies que s’estan extingint en la naturalesa, que es veu preciosa als ulls humans; però també que les coses trencades es poden reparar i convertir-se en quelcom més bell. Sobre el títol, sona bonic i divertit, però es crea una certa tensió quan penses en posar una tireta a un dinosaure de veritat. Posar una tireta als que ja estan extints seria una acció ridícula i sense cap sentit, però a la vegada fa pensar en la possibilitat de reparar l’extinció amb l’esperança.