La tanatosi, és a dir, la simulació de la mort, és una expertesa del món animal desenvolupada per a escapar als predadors. L’individu adopta una postura immòbil i cadavèrica per convèncer al predador de la futilitat d’un possible atac. És aquest acte mimètic un exemple d’actuació sublim, de mètode interpretatiu per part de la presa? Clarament sí. Com a acte de teatralitat etològica, podríem parlar doncs d’una artística de la tanatosi. Animem-nos ara a explorar la tanatosi en la nostra espècie. Demanem als models fer-se el mort davant un fotògraf, i generem així un tractat actoral de tanatosi humana. Quin dels models és el més convincent, a ulls de l’espectador, que ocupa ara, involuntàriament, el lloc del predador? Potser sense una amenaça immediata fer-se el mort pot ser lúdic i gratificant, i fins i tot alliberador. Però executar aquest exercici massa sovint, com un joc, ens podria portar a una...cronificació perversa d’aquesta escenificació, i convertir-nos en morts vivents vocacionals. Caldria buscar llavors un nom per a aquest nou mal, i també una vacuna o una cura, o fins i tot, el més angoixant, fer-ne una interpretació política.
L'exposició fotogràfica de Toni Villaverde recrea la interpretació lúdica del traspàs, a través de demanar, a models d'edats i professions diverses, 'fer-se el mort' davant la càmera. 'Tractat de Tanatosi' és doncs un recull actoral que busca desafiar i portar al límit la credibilitat i complaença de l'espectador. Qui fa millor de mort, d'entre aquests models tan vius?
Imágenes de la Exposición
Tractat de tanatosi
Entrada actualizada el el 07 ene de 2020
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
