Potser existeix un indret com a principi, al centre del tot.
Un indret per ser, inclús per habitar.
He traçat un cercle, al centre del món, des del que hi cap una veu que pronuncia el meu nom fins a la ductilitat del temps. Des de la finestra, sento el xiuxiueig de les estrelles en mig de la negra nit, i puc escoltar i unir els punts que comprenen les constel·lacions de la meva memòria.
Qui se’n recorda encara de les paraules que van generar un Big-Bang? Hi ha paraules que van alçar murs i d’altres que van construir pons. Paraules que van alçar el vol en el mateix moment que es van pronunciar, així com actes que van generar distancies i vincles.
El record de les accions i de les veus s’entrecreuen amb el camp imaginari. Els rastres de les paraules, els atributs dels esdeveniments, el discurs imaginatiu, conformen els signes que em...construeixen.
La llar, la casa, significa el centre del món, no en un sentit geogràfic, sinó en un sentit existencial. Doncs, la casa és més que una edificació, és un estat del ser, on convergeixen una línia vertical i una altra d’horitzontal, on es troben memòria, anhel i imaginació.
Les línies del cercle són discontinues i les connexions extenses. No podem parlar amb una llengua morta, així com no es pot viure en un indret sense finestres.
El centre del món m’acull i aquí hi habita el meu ser, entre una ràfega d’aire fresc i una taca d’òxid a la paret.
Imágenes de la Exposición
Un lugar como principio
Entrada actualizada el el 07 ene de 2020
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
