Zielinsky es complau a presentar l’exposició individual “70’s i altres coses” de Vera Chaves Barcellos. La primera mostra individual de l’artista a la galeria exhibirà una selecció d’obres que l’artista ha produït els anys 1970 i 1990. L’exposició s’inscriu en el marc del Barcelona Gallery Weekend, cita imprescindible al calendari artístic de la ciutat.
Des de l’inici de la seva trajectòria, Chaves Barcellos s’ha interessat per la reutilització d’imatges preexistents preses dels mitjans de comunicació per desenvolupar obres utilitzant el vídeo, la fotografia, el gravat i la instal·lació. La investigació de l’artista pren com a punt de partida la relació del cos amb el temps: performar personatges i narratives del passat i del futur, posar en focus relats que es van quedar al marge de la historiografia, documentar i recopilar materials d’arxiu d’esdeveniments locals o de la memòria personal.
La dècada de 1970 per a Chaves Barcellos va estar marcada per...diversos moments de producció col·lectiva, des de la creació de grups i espais d’art (Nervo Óptico, 1976-1978 i Espaço N.O, 1979-1982) fins a la producció d’obres en associació amb altres personatges del teixit cultural del sud de Brasil.
A l’exposició “70’s i altres coses”es presenta una sèrie d’obres en diferents mitjans: “On Ice” és una obra conjunta fotografiada el 1978 per Vera Chaves Barcellos i retrata una performance dels artistes Flávio Pons i Cláudio Goulart en un llac gelat d ́Amsterdam. Les imatges van ser publicades el maig del mateix any en una de les edicions de “Nervo Óptico”. “Estranho Des-Aparecimento de V.C.B.”, sèrie actualment present en l’exposició “Constelação Clarice” de l’Institut Moreira Salles de Rio de Janeiro, es presenta com un exercici fotogràfic barrejant dues imatges –una d’un campana i una altra de l’artista cap a davant de la mateixa campana– una de les lectures possibles per a l’obra passa per la condició de la dona davant l’esborrat de l’agenda de gènere a la societat dels 70. “Epidermic Scapes”, que recentment va passar a integrar la col·lecció del Reina Sofia, consisteix en imatges de la pell de l’artista, i d’altres persones, ampliades fins al punt que la funció indèxica es perd a mesura que comencen a prendre una aparença més abstracta. L’artista va crear cada imatge aplicant tinta negra a diverses parts del seu cos sobre el qual després va fregar un tros de paper vegetal creant efectivament un negatiu que llavors va ampliar. Des del començament la seva intenció va ser expandir les imatges fins al punt que aquestes poguessin desplegar-se al pis o paret de manera monumental i com si fossin paisatges terrestres. “Memòria de Barcelona”, executat als anys 1970 a la Barcelona de la transició, documenta per mitjà de la fotografia les lluites ideològiques i polítiques presents als murs de la ciutat. Els cossos d’aquell moment ocupaven els carrers i els grafits reverberaven les veus de col·lectius feministes, grups anarquistes, organitzacions llibertàries obreres i sindicalistes en una Catalunya acabada d’alliberar del franquisme. A “Keep Smiling”, l’artista retrata els seus amics i ella mateixa amb una petita placa d’identificació, similar a la que s’utilitza per registrar la data a les fotografies de passaport o als expedients penitenciaris, amb la inscripció penjada al pit on es llegeix la frase “Segueix somrient”. Per a la crítica d’art Angèlica de Moraes, aquesta sèrie fotogràfica fa una irònica al·lusió a l’ambient polític de l’època, de vigilància constant, quan la dictadura cívico-militar brasilera exercia una sagnant repressió contra l’oposició. “L’única manera de sobreviure era “continuar somrient” per a la foto oficial escrutant intencions subversives”. Per fi, el vídeo dels 1990, “A Definição da Arte”, presentat per primera vegada a Sala Montcada de la Fundació La Caixa, apareix una altra vegada a la ciutat de Barcelona juntament amb una sèrie de documents, afitxes i obres datades dels anys 1970, com la sèrie “Testarte”, una obra-qüestionari presentada en diferents països i contextos com a la Biennal de Venècia de 1976 ia la Biennal de São Paulo de 1977.
Aquesta exposició individual a Zielinsky, Barcelona, coincideix amb les mostres col·lectives “Escribir todos sus nombres (Spanish female artists from 1960 until today)”, comissariada per Lola Hinojosa i que tindrà lloc a l’octubre al Palais Populaire, Berlín, Alemanya i “Constelação Clarice ”, comissariada per Eucanaã Ferraz i Veronica Stiggeren per a l’Instituto Moreira Salles, Rio de Janeiro, Brasil. Recentment la seva obra ha format part de les exposicions: “Los enemigos de la poesía: Resistencias en América Latina”, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, España; “Radical Women: Latin American Art, 1960– 1985”, Hammer Museum de Los Ángeles, Brooklyn Museum de Nueva York i Pinacoteca de São Paulo, Brasil.
Vera Chaves Barcellos nació en Porto Alegre, Brasil, en 1938, y actualmente vive y trabaja entre Viamão, Brasil y Barcelona, España. Ha realizado numerosas exposiciones en distintos contextos y países, destacan las bienales: Bienal de São Paulo, Brasil; Bienal de La Habana, Cuba; Bienal de Venecia, Italia; Bienal del Mercosur, Brasil. También ha participado en exposiciones en museos y centros de arte como: Museu D´Art de Girona, España; Museo de Arte Moderno de Bogotá, Colombia; Instituto Nacional de Bellas Artes, México; Instituto Tomie Ohtake, São Paulo, Brasil; SESC Pompéia, São Paulo, Brasil; Fundación La Caixa, Barcelona, España; MASP-Museu de Arte de São Paulo, Brasil.
Sus obras aparecen en las colecciones de instituciones como del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, España; Pinacoteca de São Paulo, Brasil; MACBA-Museu d'Art Contemporani de Barcelona, España; Fundación Helga de Alvear, Cáceres, España; MAC-Museu de Arte Contemporânea da Universidade de São Paulo, Brasil; MAM-Museu de Arte Moderna de São Paulo, Brasil.
Entrada actualizada el el 15 sep de 2022
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
