"Francesc Fàbregas ens deixa a uns llocs que podrien pertànyer al món abans d'haver-hi vida humana o bé quan n'hi haurà deixat d'haver. Els homes i dones podran haver-hi estat o no, podran tornar-hi o no. Però ara no hi són. I només una fotografia desmenteix això: la de l'entrada, la del far. En algun lloc algú ha fet que s'encengués i el manté encès. Res més lluny, doncs, de cap pàtria. Què ens salva, què ens dóna Francesc Fàbregas per resistir? La bellesa, que adquireix el seu sentit últim en aquestes fotografies. Fins i tot en la soledat hi pot haver la presència de l'amor a través d'una de les seves manifestacions més poderoses, precisament amb la que ens quedem sols començant el nostre propi itinerari: la de la bellesa. Hi entrem quan encara tenim companyia, la del far. A partir de llavors, l'exercici ja només pot ser sense pàtria, amb l'ajut de la raó dura i profunda del fotògraf: bellesa és amor. " extracte del text de Joan Margarit