Descripción de la Exposición
Pep Vidal (Rubí, 1980) és un artista que viu i treballa a Barcelona. Llicenciat en matemàtiques i doctor en Física, ha anat centrant la seva investigació i obra en els canvis infinitesimals dels sistemes, incidències potser imperceptibles, però que per ínfimes que siguin, ens envolten a diferents nivells.
Interessat en aquests canvis, sovint inapreciables, Vidal porta a la Capella de Sant Roc una dèria que transmet a través d’una fórmula matemàtica, però també mitjançant una instal·lació aparentment estàtica, però en constant moviment: un llibre que cau, un arbre que creix, una onada que no acaba. El conjunt de la instal·lació, quasi poètica, incideix també en altres dèries de Pep Vidal: els arbres, la natura, i els seus volums. Dues peces fan referència als arbres, el mar protagonitza el vídeo en loop i els volums de la instal·lació s’esgraonen en alçada seguint una disposició triangular, de gran balanç visual per a l’espectador.
f(t) = f(t-t0) és una funció que indica una repetibilitat, un desplaçament, un salt o una suspensió en relació a la incidència del temps en la variabilitat de qualsevol sistema. Per exemple, un llibre que posem en una estanteria i que de cop i volta un dia trobem caigut: des del moment en què l’hem deixat fins el que cau, ha quedat sostingut en el temps, “només” influït per una sèrie de canvis infinitesimals imperceptibles a primera vista. Aquests canvis, però, fan que arribats a un punt, el llibre s’inclini i caigui definitivament.
En un altre ordre de progressió, si plantem dos ficus el mateix dia podem pensar que, en iguals condicions, el seu creixement serà semblant. Però què ocorre si, intervingut el seu espai, es miniaturitza un dels dos arbres? El bonsai que ocupa l’espai central de la Capella ha estat plantat en el mateix volum de terra que necessitarien les arrels d’un ficus de 8 anys (els mateixos que el bonsai de la sala). S’obté així una expansió del temps física, una juxtaposició entre el que és i el que hauria de ser aquest arbre, sinó fos perquè se s’ha anat tallant i controlant minuciosament.
Amb el vídeo de la platja, (18 segons de durada, en loop), Pep Vidal incideix en la funció del temps quan aquest se’ns mostra cíclic. Una onada representa l’eterna repetició, i a la vegada, el canvi constant. Prenent una part molt petita d’una platja qualsevol, la imatge evoca la serenor d’un ritme que reconeixem com constant però a la vegada únic. Cada onada és un cicle que no s’atura, cada onada és una espiral que avança irremeiablement cap al seu trencar.
f(t) = f(t-t0) és una exposició on el temps troba un parèntesis. Un espai de reflexió sobre la continuïtat, l’avenç i la pausa, o la tensió estable-canviant, on la Capella de Sant Roc esdevé fórmula matemàtica amb la dèria de Pep Vidal.
Formación. 30 oct de 2025 - 11 jun de 2026 / Museo Nacional del Prado / Madrid, España