PERE MANRIQUE exposa el seu darrer treball a la galeria Espai [b] de Barcelona, amb un conjunt de peces que parlen de la relació dels humans amb els seus diferents hàbitats.

En aquesta exposició titulada 'HOME', comença parlant de la seva personal visió de l'Univers, passant per les persones sense llar. Buscant moments poètics amb peces de petit format i materials gens nobles, però que parlen clar i contundentment.

Les peces respiren una clara referència mediterrània remarcant la influència a la seva obra de la riba sud: el món àrab musulmà. Tan proper i tan oblidat alhora.

No deixa de fer una àcida crítica a la manera com es relaciona l' home modern amb el concepte de Llar al construir una maqueta d'apartament dins d'una ratera, ... comparada amb una màrfega sota un Baobab.

Potser la peça més arriscada sigui una maqueta pintada de color taronja de la Casa Blanca. Una explícita reflexió sobre el comportament permissiu del les societats occidentals, vers el nostre particular Gulag al segle XXI: Guantánamo. L'autor no s'explica el silenci continuat, sobretot d'intel·lectuals, premis Nobles, demòcrates, artistes,... davant la il·legal detenció de persones sense cap dret de defensar-se per motius de una possible higiene preventiva.

PERE MANRIQUE utilitza un llenguatge plàstic, visual per avisar-nos que quelcom no està funcionant be, i que cal corregir, millorar....

Tot plegat, poden semblar peces incoherents, tan incoherents com la nostra manera de comportar-nos.

L'autor ens diu: 'Comencem per endreçar la nostre Llar mental.' Aixeca acte i se'n va.

---------------------------

'HOME'

'Ser conscients d'on vivim, a quin lloc podem situar el nostre cos/ànima dins de l'univers, és sens dubte un repte.

Partint d'aquesta premissa, començo a reflexionar des de fa temps i a construir peces que m'ajuden a posicionar el meu ésser, animal-racional, dins del mapa mental, dins de l'esquelet còsmic.

Vivim amagats dins els nostres pensaments? Vivim desprotegits dins de la Via Làctia?. Quin preu estem pagant per gaudir de la nostra llibertat personal quan ens tanquem amb clau entre ciment armat? La llar és potser una necessitat, una por, una fragilitat, una fugida cap a dins? Gastem tones d'energia en posseir quelcom que sovint ens manté esclavitzats, apartats dels altres éssers humans, dels que només sentim alguns sorolls darrera les parets,... Hem perdut la noció del Clan, de la Comunitat i això ens ha fet més autistes. Ens comuniquem fent teclejar l'ordinador, en silenci, muts, morts en vida. Alguna cosa se'ns està escapant de les mans, o no, potser ja ens està bé i estem aprenent una nova manera de gaudir de la curta estada a la nostra Llar anomenada Terra, tot i que hi ha més aigua que terra.

Què vull dir realment al presentar aquesta exposició? Doncs encara no ho sé, m'ho estic rumiant.'

Pere Manrique.