El primer premi ha estat per l'obra CO(NH2)2(sèrie) de l'artista Stella Rahola Matutes i, el segon, per l'obra Desaparèixer cap endins de l'artista Anna Ill.
El jurat –format per Ana Mas, galerista; Bernat Puigdollers, historiador i crític d’art; Cèlia del Diego, directora del Centre d’Art Contemporani La Panera de Lleida; Antoni Vila Casas, president de la Fundació Vila Casas; Antonio Sagnier, vicepresident de la FVC; Àlex Susanna, director d’art de la FVC i Glòria Bosch, historiadora de l'art– han premiat l'obra guanyadora amb una dotació econòmica de 15.000 € i una exposició monogràfica al Museu Can Framis l'any 2022, i l'obra que ha obtingut el segon premi passarà a formar part de la col·lecció d'escultura de la FVC.
La convocatòria del Premi d'Escultura 2021 de la Fundació Vila Casas ha tancat amb un rècord de participació de 401 inscripcions, que supera totes les edicions anteriors dels premis d'Escultura, Pintura i Fotografia.
--------------------------
La selecció...de les 40 obres finalistes es podrà visitar al Museu Can Mario fins al 4 de juliol.
Primer premi
CO(NH2)2 (sèrie) de Stella Rahola Matutes
Stella Rahola Matutes
(Barcelona, 1980)
Llicenciada en Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya (ETSAB) i graduada en Escultura per l’Escola Massana de Barcelona. L’any 2019 va presentar la mostra Babelia & Other Stories al Museu Can Mario. El seu treball consisteix a reformular els límits de materials tan sensibles com la porcellana o el vidre.
CO(NH2)2 (sèrie), 2019-2021
Peces de descarts de vidre borosilicat bufat, cristalls de fertilitzant d'urea i vidre mirall flotat
65 x 150 x 150 cm
Una gran safata emmirallada se sosté a l’alçada dels nostres ulls i conté un conjunt de peces tubulars, de vidre borosilicat incolor, fallides o esberlades, sobre un mantell sintètic de cristalls que van creixent, grimpant i decaient.
El tipus de vidre correspon a aquell que s’usa per a la producció de components de laboratori de química. El fet que tots ells siguin fracassos provinents de tallers de vidre ens convida a repensar fins on aquesta poètica no és sinó una manera de qüestionar-se temes com la producció i el coneixement del treball manual, però també sobre la reutilització i la vida útil dels objectes.
A més, la idea d’incòmoda fragilitat de les arestes tallants del vidre, juntament amb el material reactiu formant cristalls sintètics, reforça la idea de desastre i advertència: com l'avís d’una catàstrofe ecològica conseqüència de les relacions de certes cultures amb la natura.
Precisament, la mateixa safata troba ressonàncies ara a una maqueta d’un paisatge urbà futurista desolat, hostil, però intrigant. Un possible desenllaç on l’arquitectura epistèmica del capitalisme tardà ha conduït a una inquietant massa d’objectes estranys i competitius. Un sistema que s’expressa a través d’unes infinites torres cristal·lines, símbols inversemblants d’una cultura responsable del canvi climàtic, de la degradació del sòl, dels fertilitzants i de les substàncies tòxiques, de la desforestació i de la pèrdua de biodiversitat.
Segon premi
Desaparèixer cap endins d'Anna Ill
Anna Ill
(Vilanova i la Geltrú, Barcelona, 1990)
Va iniciar els seus estudis artístics a l’Escola Massana de Barcelona i es va graduar del màster d’Art i Espais per la Kingston University de Londres. La seva obra multidisciplinària s’ha pogut veure en diverses exposicions, la més recent –How to disappear– al Jupiter Woods i al Filet Space de Londres (2020). Ha estat seleccionada per a la XXI Biennal d’Art Contemporani Català i ha fet diverses residències artístiques a París, Leipzig i Londres.
Desaparèixer cap endins, 2021
Objecte intervingut. Vestit de tafetà, grafit i xerrac d'acer
150 x 45 x 65 cm
Un vestit –cos absent– penja d’un xerrac –objecte per tallar– en un intent de trencar amb els límits socials i personals. Una reflexió sobre la vulnerabilitat i la pèrdua; un salt cap a un nou horitzó on el trencament amb el passat és imprescindible per seguir avançant, per obrir nous imaginaris i formes d'existir. Ara, la pèrdua –limitació– es converteix en possibilitat.
Vestit: patró fet d’un teixit de tafetà de cotó. L'interior del vestit conté el dibuix del relleu d’una columna de les ruïnes de Dougga (Tunísia).
Xerrac: escatat amb abrasiu i amb un traç sobre la làmina del contorn del cos de l'autora.
* La peça queda recolzada a la paret (vestit) en angle oblic (xerrac)
--------------------------------
Finalistas: Alfonso Alazamora, Anna Gallés, Anna Ill, Camí, Carles Bros, Carme Malaret, Carme Sanglas, Cécile Dedieu, Dominica Sánchez, Elbi Elem, Francesca Llopis, Hiroshi Kitamura, Ines Schaikowski, Jaume Geli, Joan Molins, Joan Villaplana, Joana Cera, Jordi Coll, Jordi Mitjà, Jordi Tolosa, Josep Bofill, Josep Canals, Laia Noal, Llorenç Civil, Lluc Baños Aixalà, María Santamaría, Mayte Vieta, Milena Rossignoli, Mònica Planes, Pablo Bruera, Ragel, Roger Caparó, Santial, Stella Rahola Matutes, Toni Giró, Udaeta, Vicens Casassas, Vicens Vacca, Viola y Xavi Muñoz.
Entrada actualizada el el 07 jun de 2021
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
